A l'inici dels noranta Alfred Badia va començar a perdre la inhibició de posar per escrit el que ell anomenava la seva filosofia sense sotmetre's a l'esterilitzant disciplina acadèmica del fitxer i de la bibliografia: els seus vuitanta anys l'autoritzaven a explicar raonadament el que pensava sense indicar-ne les fonts amb detall ni discutir una terminologia a l'abast de qualsevol persona mitjanament informada en el camp de la història del pensament. La contribució «L'home real o la veritat jo-cos», de l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, n'és l'única mostra publicada.
Durant l'estiu del 1993 ell mateix va copiar sobre suport magnètic un text que va titular Una filosofia sense prejudicis. Assaig personal i transferible, que es presenta repartit en 57 apartats.
Sinopsi:
El discurs arrenca d'una presentació del concepte de veritat com a recerca de certeses, que arriba a un primer estadi amb la recapitulació de la unitat 14, on s'accepta l'operativitat epistemològica del jo-cos. El cor de l'assaig són els apartats que van del 15 al 36, on s'exposa la teoria de la TCEE (i de la MLV), és a dir la tesi de la tendència a continuar existint en expansió (amb la mort latent en la vida), que retrata la natura de l'ésser humà, com a individu i com a membre de l'espècie. Aquesta teoria abraça el que entenem per ètica, entorn de la discussió del problema de la llibertat individual. Els apartats a partir del 37 discuteixen l'experiència artística com a tret distintiu de l´ésser humà i acaben abordant el problema del transcendent, amb una anàlisi de l'adhesió humana a diverses religions (les occidentals, les indostàniques, les orientals). L'assaig reprèn críticament el problema de la llibertat i de la responsabilitat individuals i acaba amb la definició d'una aspiració ideal.
Índex:
- L'amor a la saviesa en veritat
- ¿Què vol dir la veritat?
- El saber humà: mitjans i tipus
- El mètode filosòfic
- La certesa de la realitat del meu cos
- la psique-cos és amb els altres
- El grup humà viu en i amb el món
- Els objectes i el món
- Els objectes artificials
- Els objectes naturals
- La percepció dels objectes
- L'espai de la percepció i el de la ciència
- La temporatlitat de la psique
- Recapitulació
- Rera el designi fonamental de l'espècie humana
- La tesi de la tendència a continuar existint en expansió
- Inaccessibilitat d'altres teories de l'home
- La TCEE en els grups socials
- La TCEE en al vida dels individus humans
- La TCEE en els grups socials voluntaris
- Els actes il·locutoris
- L'eros: sexualitat i asexualitat
- L'eros de les relacions familiars
- L'eros de l'amistat
- L'eros de l'amor al proïsme
- L'ètica del respecte passiu i actiu
- L'amor de benvolença
- Situacions socials de fre a la TCEE
- L'home, ésser de necessitats
- La joventut: individualisme i lliurament
- La vida humana, ¿s'esgota en la TCEE?
- ¿La llibertat, nota distintiva humana?
- La follia de la TCEE indiscriminada
- La follia humana com a deliri
- L'evanescència de la llibertat
- L'arqueologia de la responsabilitat
- ¿L'art, distintiu de l'ésser humà?
- La qüestió de la bellesa natural
- La fuïció de masses
- L'agradibilitat continguda
- Una teoria del plaer
- L'home i el transcendent
- L'adhesió humana a les religions
- La ciència-filosofia i el transcendent
- La creença humana en el transcendent
- El transcendent i la filosofia occidental
- El transcendent a l'antic Iran, Índia i Xina
- El taoisme
- La descreença confusa d'occident
- El dubte emotiu del trascendent
- Recapitualció final
- La TCEE i la MLV
- L'eros i l'ètica de respecte als altres
- El problema de la llibertat
- ¿La llibertat de responsabilitat, una il·lusió?
- Una aspiració ideal
- L'ésser humà i el transcendent
Narrativa

L'Alfred Badia amb un Flok de carn i ossos.
Flok
Conte costumista adreçat a un públic juvenil, amb evocació dels estiueigs rurals de la infantesa de l'autor. Flok és un conill de gàbia que passa de la condició de joguina a la de carn d'escorxador.
TRES CONTES INFANTILS
Triats i il·lustrats per Bernat Soler Mañé (1992), estudiant de secundària a l'Escola El Cim (Vilanova i la Geltrú)
«La figa i el moixó», datat el primer de gener de 1981, estava destinat a alguna revista infantil que finalment no el va publicar.
«En Xipxapglu, la lluna i l'Ernestina» i «La Isabel, la Brum-brum i la Katakruka» són dos dels contes que Alfred Badia va enviar per correu a la seva néta Helena quan era de colònies infantils durant el mes de juliol de 1988. Concretament, el primer és del dia 2 i el segon del 8. A Alfred Badia li hauria fet gràcia que la seva neta hagués completat gràficament els textos, perquè a les cartes que els acompanyaven li demanava dibuixos a canvi de contes. Hem complert en part aquest desig gràcies a la col·laboració de Bernat Soler que, a més de donar-nos la seva opinió sobre els contes d'Alfred Badia, s'ha ofert a produir les il·lustracions electròniques que veureu si cliqueu aquí.
Teatre
La sirena i el mastí
Farsa dramàtica (primera meitat dels anys cinquanta).
El fundador d'una grotesca «Acadèmia d'imperturbabiliat» s'enriqueix amb cursets d'autoajuda avant la lettre, però perd l'estima de la filla, que es desenganya de l'educació familiar rebuda.
El conjur
Comèdia en tres actes (segona meitat dels anys cinquanta).
El diable acudeix a la cita d'un seguidor de cultes esotèrics en un ambient burgès dels anys cinquanta per a l'escàndol d'un filòsof crític present a la colla.
Divisió d'indicis
Impromptu en un acte, peça del teatre de l'absurd (segona meitat dels anys seixanta).
El penúltim silenci
Drama. Premi Ignasi Iglesias de Teatre, 1962.
No es conserva el text entre els papers de l'autor.
Cargol treu bava
Premi Cap Gros de Teatre, 1973.
No es conserva el text entre els papers de l'autor.