Presentació
Alfred Badia i Gabarró (Barcelona, 1912-1994), traductor, assagista, poeta i autor teatral, va ser professor de secundària al sector privat fins que es va incorporar al Departament de Filologia Hispànica de la Universitat Autònoma de Barcelona per ensenyar-hi Llengua Catalana (1970-1977). El 1948 s'havia llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona amb Pere Font i Puig i Tomàs Carreras Artau. La formació lingüística i literària, per contra, l'havia adquirida de forma autodidacta durant una joventut atrafegada per ocupacions diverses pro pane lucrando; el sotrac devastador de la Guerra Civil no li va impedir, tanmateix, de seguir un curs de gramàtica normativa amb Pompeu Fabra el 1937.
El llegat més conegut d'Alfred Badia són les seves traduccions poètiques de composicions de trobadors (1982, 1988), perfectament cantables en català actual, i dels Els sonets a Orfeu de Rainer M. Rilke (1979). Com a escriptor de creació va cultivar el teatre i la poesia; en aquest darrer camp va publicar almenys un parell de llibres que cal resituar en el panorama literari català: Presó de cendra (1976) i Adés era l'alba (1990).
Alfred Badia, però, se sentia filòsof crític; en la seva terminologia, "investigador de certeses". El seu pensament original es pot rastrejar al llibre miscel·lani Crítica, somni, projecte, recerca (1988) i en un treball de l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia de l'IEC (1994). Interessat per tots els fenòmens literaris i culturals que l'envoltaven, va expressar les seves opinions en un esplet enorme d'articles de diari a partir de la regularització de la premsa en català -el Diari de Barcelona li va facilitat una tribuna entre 1989 i 1992-: alguns sobre política, d'altres sobre l'ús real del català i molts sobre la producció filosòfica dels pensadors catalans coetanis, agrupats al Col·legi de Filosofia. Badia es mostra incisiu i polèmic des de la seva recerca personal de la veritat i a través d'una militància catalanista irrenunciable, forjada als anys trenta. També va escriure per encàrrec sobre història del pensament català i sobre autors literaris del segle XX. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 27 d'abril de 1993.