Obra inèdita

A l'inici dels noranta Alfred Badia va començar a perdre la inhibició de posar per escrit el que ell anomenava la seva filosofia sense sotmetre's a l'esterilitzant disciplina acadèmica del fitxer i de la bibliografia: els seus vuitanta anys l'autoritzaven a explicar raonadament el que pensava sense indicar-ne les fonts amb detall ni discutir una terminologia a l'abast de qualsevol persona mitjanament informada en el camp de la història del pensament. La contribució «L'home real o la veritat jo-cos», de l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, n'és l'única mostra publicada.

Durant l'estiu del 1993 ell mateix va copiar sobre suport magnètic un text que va titular Una filosofia sense prejudicis. Assaig personal i transferible, que es presenta repartit en 57 apartats.

Sinopsi:

El discurs arrenca d'una presentació del concepte de veritat com a recerca de certeses, que arriba a un primer estadi amb la recapitulació de la unitat 14, on s'accepta l'operativitat epistemològica del jo-cos. El cor de l'assaig són els apartats que van del 15 al 36, on s'exposa la teoria de la TCEE (i de la MLV), és a dir la tesi de la tendència a continuar existint en expansió (amb la mort latent en la vida), que retrata la natura de l'ésser humà, com a individu i com a membre de l'espècie. Aquesta teoria abraça el que entenem per ètica, entorn de la discussió del problema de la llibertat individual. Els apartats a partir del 37 discuteixen l'experiència artística com a tret distintiu de l´ésser humà i acaben abordant el problema del transcendent, amb una anàlisi de l'adhesió humana a diverses religions (les occidentals, les indostàniques, les orientals). L'assaig reprèn críticament el problema de la llibertat i de la responsabilitat individuals i acaba amb la definició d'una aspiració ideal.

Índex:

1. L'amor a la saviesa en veritat
2. ¿Què vol dir la veritat?
3. El saber humà: mitjans i tipus
4. El mètode filosòfic
5. La certesa de la realitat del meu cos
6. la psique-cos és amb els altres
7. El grup humà viu en i amb el món
8. Els objectes i el món
9. Els objectes artificials
10. Els objectes naturals
11. La percepció dels objectes
12. L'espai de la percepció i el de la ciència
13. La temporatlitat de la psique
14. Recapitulació
15. Rera el designi fonamental de l'espècie humana
16. La tesi de la tendència a continuar existint en expansió
17. Inaccessibilitat d'altres teories de l'home
18. La TCEE en els grups socials
19. La TCEE en al vida dels individus humans
20. La TCEE en els grups socials voluntaris
21. Els actes il·locutoris
22. L'eros: sexualitat i asexualitat
23. L'eros de les relacions familiars
24. L'eros de l'amistat
25. L'eros de l'amor al proïsme
26. L'ètica del respecte passiu i actiu
27. L'amor de benvolença
28. Situacions socials de fre a la TCEE
29. L'home, ésser de necessitats
30. La joventut: individualisme i lliurament
31. La vida humana, ¿s'esgota en la TCEE?
32. ¿La llibertat, nota distintiva humana?
33. La follia de la TCEE indiscriminada
34. La follia humana com a deliri
35. L'evanescència de la llibertat
36. L'arqueologia de la responsabilitat
37. ¿L'art, distintiu de l'ésser humà?
38. La qüestió de la bellesa natural
39. La fuïció de masses
40. L'agradibilitat continguda
41. Una teoria del plaer
42. L'home i el transcendent
43. L'adhesió humana a les religions
44. La ciència-filosofia i el transcendent
45. La creença humana en el transcendent
46. El transcendent i la filosofia occidental
47. El transcendent a l'antic Iran, Índia i Xina
48. El taoisme
49. La descreença confusa d'occident
50. El dubte emotiu del trascendent
51. Recapitualció final
52. La TCEE i la MLV
53. L'eros i l'ètica de respecte als altres
54. El problema de la llibertat
55. ¿La llibertat de responsabilitat, una il·lusió?
56. Una aspiració ideal
57. L'ésser humà i el transcendent

• Llibre complet [PDF, 816 KB]

↑

Narrativa

Flok

Conte costumista adreçat a un públic juvenil, amb evocació dels estiueigs rurals de la infantesa de l'autor. Flok és un conill de gàbia que passa de la condició de joguina a la de carn d'escorxador.

TRES CONTES INFANTILS

Triats i il·lustrats per Bernat Soler Mañé (1992), estudiant de secundària a l'Escola El Cim (Vilanova i la Geltrú)

«La figa i el moixó», datat el primer de gener de 1981, estava destinat a alguna revista infantil que finalment no el va publicar.

«En Xipxapglu, la lluna i l'Ernestina» i «La Isabel, la Brum-brum i la Katakruka» són dos dels contes que Alfred Badia va enviar per correu a la seva néta Helena quan era de colònies infantils durant el mes de juliol de 1988. Concretament, el primer és del dia 2 i el segon del 8. A Alfred Badia li hauria fet gràcia que la seva neta hagués completat gràficament els textos, perquè a les cartes que els acompanyaven li demanava dibuixos a canvi de contes. Hem complert en part aquest desig gràcies a la col·laboració de Bernat Soler que, a més de donar-nos la seva opinió sobre els contes d'Alfred Badia, s'ha ofert a produir les il·lustracions electròniques que veureu si cliqueu aquí.

Enllaç als tres contes

↑