Obra inèdita

Gèneres

Textos online

Assaig

La certesa i l'ideal. Una filosofia personal i transferible

A l'inici dels noranta Alfred Badia va començar a perdre la inhibició de posar per escrit el que ell anomenava la seva filosofia sense sotmetre's a l'esterilitzant disciplina acadèmica del fitxer i de la bibliografia: els seus vuitanta anys l'autoritzaven a explicar raonadament el que pensava sense indicar-ne les fonts amb detall ni discutir una terminologia a l'abast de qualsevol persona mitjanament informada en el camp de la història del pensament. La contribució «L'home real o la veritat jo-cos», de l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, n'és l'única mostra publicada.

Durant l'estiu del 1993 ell mateix va copiar sobre suport magnètic un text que va titular Una filosofia sense prejudicis. Assaig personal i transferible, que es presenta repartit en 57 apartats.

Sinopsi:

El discurs arrenca d'una presentació del concepte de veritat com a recerca de certeses, que arriba a un primer estadi amb la recapitulació de la unitat 14, on s'accepta l'operativitat epistemològica del jo-cos. El cor de l'assaig són els apartats que van del 15 al 36, on s'exposa la teoria de la TCEE (i de la MLV), és a dir la tesi de la tendència a continuar existint en expansió (amb la mort latent en la vida), que retrata la natura de l'ésser humà, com a individu i com a membre de l'espècie. Aquesta teoria abraça el que entenem per ètica, entorn de la discussió del problema de la llibertat individual. Els apartats a partir del 37 discuteixen l'experiència artística com a tret distintiu de l´ésser humà i acaben abordant el problema del transcendent, amb una anàlisi de l'adhesió humana a diverses religions (les occidentals, les indostàniques, les orientals). L'assaig reprèn críticament el problema de la llibertat i de la responsabilitat individuals i acaba amb la definició d'una aspiració ideal.

Índex:

  1. L'amor a la saviesa en veritat
  2. ¿Què vol dir la veritat?
  3. El saber humà: mitjans i tipus
  4. El mètode filosòfic
  5. La certesa de la realitat del meu cos
  6. la psique-cos és amb els altres
  7. El grup humà viu en i amb el món
  8. Els objectes i el món
  9. Els objectes artificials
  10. Els objectes naturals
  11. La percepció dels objectes
  12. L'espai de la percepció i el de la ciència
  13. La temporatlitat de la psique
  14. Recapitulació
  15. Rera el designi fonamental de l'espècie humana
  16. La tesi de la tendència a continuar existint en expansió
  17. Inaccessibilitat d'altres teories de l'home
  18. La TCEE en els grups socials
  19. La TCEE en al vida dels individus humans
  20. La TCEE en els grups socials voluntaris
  21. Els actes il·locutoris
  22. L'eros: sexualitat i asexualitat
  23. L'eros de les relacions familiars
  24. L'eros de l'amistat
  25. L'eros de l'amor al proïsme
  26. L'ètica del respecte passiu i actiu
  27. L'amor de benvolença
  28. Situacions socials de fre a la TCEE
  29. L'home, ésser de necessitats
  30. La joventut: individualisme i lliurament
  31. La vida humana, ¿s'esgota en la TCEE?
  32. ¿La llibertat, nota distintiva humana?
  33. La follia de la TCEE indiscriminada
  34. La follia humana com a deliri
  35. L'evanescència de la llibertat
  36. L'arqueologia de la responsabilitat
  37. ¿L'art, distintiu de l'ésser humà?
  38. La qüestió de la bellesa natural
  39. La fuïció de masses
  40. L'agradibilitat continguda
  41. Una teoria del plaer
  42. L'home i el transcendent
  43. L'adhesió humana a les religions
  44. La ciència-filosofia i el transcendent
  45. La creença humana en el transcendent
  46. El transcendent i la filosofia occidental
  47. El transcendent a l'antic Iran, Índia i Xina
  48. El taoisme
  49. La descreença confusa d'occident
  50. El dubte emotiu del trascendent
  51. Recapitualció final
  52. La TCEE i la MLV
  53. L'eros i l'ètica de respecte als altres
  54. El problema de la llibertat
  55. ¿La llibertat de responsabilitat, una il·lusió?
  56. Una aspiració ideal
  57. L'ésser humà i el transcendent

Narrativa

L'Alfred i un Flok de carn i ossos

L'Alfred Badia amb un Flok de carn i ossos.

Flok

Conte costumista adreçat a un públic juvenil, amb evocació dels estiueigs rurals de la infantesa de l'autor. Flok és un conill de gàbia que passa de la condició de joguina a la de carn d'escorxador.

TRES CONTES INFANTILS

Triats i il·lustrats per Bernat Soler Mañé (1992), estudiant de secundària a l'Escola El Cim (Vilanova i la Geltrú)

«La figa i el moixó», datat el primer de gener de 1981, estava destinat a alguna revista infantil que finalment no el va publicar.

«En Xipxapglu, la lluna i l'Ernestina» i «La Isabel, la Brum-brum i la Katakruka» són dos dels contes que Alfred Badia va enviar per correu a la seva néta Helena quan era de colònies infantils durant el mes de juliol de 1988. Concretament, el primer és del dia 2 i el segon del 8. A Alfred Badia li hauria fet gràcia que la seva neta hagués completat gràficament els textos, perquè a les cartes que els acompanyaven li demanava dibuixos a canvi de contes. Hem complert en part aquest desig gràcies a la col·laboració de Bernat Soler que, a més de donar-nos la seva opinió sobre els contes d'Alfred Badia, s'ha ofert a produir les il·lustracions electròniques que veureu si cliqueu aquí.

Enllaç als tres contes

Teatre

La sirena i el mastí

Farsa dramàtica (primera meitat dels anys cinquanta).

El fundador d'una grotesca «Acadèmia d'imperturbabiliat» s'enriqueix amb cursets d'autoajuda avant la lettre, però perd l'estima de la filla, que es desenganya de l'educació familiar rebuda.

El conjur

Comèdia en tres actes (segona meitat dels anys cinquanta).

El diable acudeix a la cita d'un seguidor de cultes esotèrics en un ambient burgès dels anys cinquanta per a l'escàndol d'un filòsof crític present a la colla.

Divisió d'indicis

Impromptu en un acte, peça del teatre de l'absurd (segona meitat dels anys seixanta).

El penúltim silenci

Drama. Premi Ignasi Iglesias de Teatre, 1962.

No es conserva el text entre els papers de l'autor.

Cargol treu bava

Premi Cap Gros de Teatre, 1973.

No es conserva el text entre els papers de l'autor.